Economia – 1 any de pandèmia

El 13 de març el govern espanyol va decretar l’estat d’alarma. A partir d’aquell dia la imatge dels carrers era aquesta.
Carrers deserts, terrasses recollides, i persianes baixades. El món es va paralitzar i tots els comerços i bars van haver de tancar sense previ avís, amb les neveres i els prestatges plens.

Durant el confinament només van poder obrir els comerços catalogats com a essencials, com les farmàcies, supermercats, i premsa. Uns establiments que veien com es buidaven els prestatges a un ritme frenètic. El més buscat: manualitats, mascaretes i paper higiènic.

Aquest any els restaurants s’han hagut de reinventar per sobreviure, i la gran majoria han pujat al carro d’oferir menjar per endur. Un servei que molts han mantingut un cop els han permès obrir de nou.

Els sectors de la restauració i del comerç han patit canvis constants. Durant el darrer any, després d’haver de tancar forçosament, han hagut d’adaptar els horaris i reduir l’aforament diverses vegades en els darrers mesos.

Les conseqüències econòmiques derivades de la crisi sanitària són notòries, i hi ha negocis que han abaixat la persiana per sempre. La covid ha fet trontollar molts nous projectes que estaven a punt de començar quan va esclatar tot. Molts es van fer enrere, però d’altres, com la Vermuteria Gourmet Teca a Montornès, han obert les portes en plena pandèmia.

L’impacte econòmic de la pandèmia està suposant un autèntic repte pel petit comerç, que ha volgut demostrar que està al costat de la gent en aquests temps tan complicats, adaptant-se a les noves necessitats actuals.

Programa:
Visions: Un any de pandèmia

Altres reportatges del programa:

Sanitaris – 1 any de pandèmia
Residències – 1 any de pandèmia
Escoles – 1 any de pandèmia